La corona d’espines

El text de Sagarra està farcit de perles sobre la moral i la justícia, sobre la identitat i la maternitat. La posada en escena és austera i elegant, molt ben il·luminada per Juan Gómez-Cornejo. Mireu si hi ha moments bonics, que la nit de l’estrena i en la transició entre el segon i el tercer acte un espectador va tenir la brillant idea de fer una fotografia amb el mòbil, i se li va disparar el flaix. Fet que demostra que, a part que el teatre és una art ben viva, la llum també pot arribar a emocionar. «Sembla un quadre!», devia pensar.